First week “on-call”… i avaria per Nadal…
A la feina estem de vacances des de divendres passat fins el proper dimecres dia 3 de Gener… no està malament…
Però, a una empresa de serveis, algú ha d’estar “on-call”, es a dir, “de guardia”, per si cau algun dels serveis i s’ha d’arreglar urgentment per a que tothom pugui seguir fent vida normal… a ningú li agrada que se li talli el servei, i menys d’internet quan estas de vacances… es fan torns setmanals entre tots els tècnics…
Doncs bé, aquesta setmana de Nadal m’ha tocat a mi, com era d’esperar, per ser el novell al departament (2 setmanetes)… La Helen, una de les “secres”, em va ensenyar unes cartes del tarot del robin-wood, i li vaig dir, -Oh! Tell me the future in my week on-call…, i em va sortir la carta 4, -peace- que vol dir que tot tranquil, repos absolut, o sigui que perfecte 
… però com que la vaig treure de la pila “upside-down”, es a dir capgirada, llavors volia dir que seria una “busy week” 
… tot i que no seria “the end of the world”…
Com veieu a la foto, estar “on-call” vol dir tenir el mòbil conectat les 24hores del dia per si et truquen els del NOC, també et donen un “bunch of keys” (un grapat de claus) on hi ha les claus dels high-sites més importants, i les claus i codis d’alarma de l’oficina i magatzem per si et cal alguna altre clau o material… I el que està “on call” també porta aquest tros de 4×4 per pujar als sites…
I per ara tot tranquil excepte el dia de Nadal… que hi va haber un problemet… les cartes de la Helen ja deien que algo pasaria…
El dia de Nadal al migdia estàvem a la platja de Bettystown donant un vol per allà, i em va trucar el “on-call” del NOC que monitoritza els sistemes des de casa, igual que puc fer jo amb part dels sistemes, i em va dir que habia caigut el sistema elèctric a “Claremount”, un site on jo encara no habia estat mai, però que per sort només està a 45Km de casa… a les Cooley Mountains, a la frontera amb Northen Ireland.
Al cap de dues hores em va dir que no s’havia recuperat, sembla ser que l’altre dia havia passat el mateix i s’havia recuperat sol…¿?… Vaig trucar al company de soport (segon “on-call”), en Robbie, i em va dir que em caldria la clau d’aquest high-site que estava a l’oficina, a Dublin, em va explicar com arrivar-hi, i em va dir que me n’anés cap allà a veure que pasava… L’Eva com a bona companya d’aventures també s’hi va apuntar…
Aquest high-site és aquest que veieu a la foto (feta l’endemà), però clar, després d’anar a Dublin a buscar la clau, quan ens hi acostavem ja era fosc i només es veien les 4 llumetes vermelles per a que no s’hi fotin de cap els avions (els puntets afegits manualment a la foto)… sort que no hi habia massa nuvols a dalt i les vam veure… ja teníem el site localitzat… llavors només era questió de trobar la carretera del Carrickdale Hotel (un hotel de color groc), la carretereta del trencant després de l’hotel, i el senyal blau per trobar el camí per pujar cap a la montanya… tot aixó amb força “frosty-fog”, es a dir, una boira una mica “thin” (espesa) que no et deixa veure a 5 metres (i menys amb els llums del cotxe…), i d’aquella que congela doncs estavem a 0ºC…
Finalment, seguint les perfectes indicacions del company i les llumetes vermelles, ho vam trobar prou bé, i vam arrivar a dalt a les 19′30… el terra ja estava una mica geladet i jo ja havia notat com patinava la tracció del 2×4 a mesura que anaven tirant amunt… aquest high-site és dels més alts i està a gairebé a 600m. d’alçada.
Després de trucar a la Christine, la noia “on-call” de control d’accés als sites de la RTE (Radio Telefis Eirean), i dir-li que entravem al site, em va costar una mica més trobar on estava el nostre armari 19-inch rack, dons hi habia tres casetes exteriors i un petit edifici just a sota del mastil principal… després de probar uns quants candaus i claus, i tornar a trucar al Robbie, vaig conseguir entrar al petit edifici, la “station”… us ho podeu imaginar com una estació d’aquelles de l’àrtic (de les pel·lícules), però aquesta a dalt d’un cim…
Vaig obrir la porta però no vaig conseguir encendre els llums tot i que la nevera i alguns dels equips sí que funcionaven!!!… Vaig posar els llums del cotxe mirant cap a la porta… i amb l’Eva a dintre filmant tot el que pasava amb la càmara de fotos i cantant “ara ve Nadal, matarem el gall…”. Mentrestant vaig trobar el nostre 19-inch rack mig a les fosques, ja que el “torch” (lot) que tinc no tenia piles (de fet totes les eines que porto, són d’un altre company que està de baixa…), i vaig comprovar que estava totalment “die”, sense corrent, tal i com havia dit el del NOC… el UPS i tot l’armari estava K.O., i tots els serveis caiguts esclar…
El cable que alimentava l’armari rack estava endollat (plugged) a un endoll (socket) que no tenia corrent!!! i la nevera sí tu! quina rabia… … Després d’aixecar tots els magnetotermics (circuit-breakers) que hi habian apagats, no vaig aconseguir donar la llum per veure-m’hi, ni reactivar aquell endoll… ja estava a punt de fer un allargo (extension) de l’endoll de la nevera cap el nostre rack…
Però m’ho vaig tornar a mirar tot amb una mica de calma, i al final vaig trobar el “GO HOME SWITCH”!!! al passadís central (central-row) relativament a prop de la porta…
Quan vaig veure aquest típic key-switch (interruptor amb clau) i el labelled (marcat) a la caixeta amb el “Go Home” i el “On Station”… vaig dir!!! Osti tu!!! Quina gent!!! Sí que sembla de pel·lícula!!! i ràpidament vaig pasar la clau a la posicó “ON STATION”…
Com un podeu suposar, instantàneament va tornar la llum, i per un moment em va recordar a un “Black-Out” (fi de la negror…) d’aquells que feia a la central elèctrica…
I quina va ser la meva sorpresa quan ja amb llum vaig tornar a entrar a la saleta on estava el nostre rack, i tot s’havia reactivat!!!
Vaja sparky (xispes-electricista) el que habia connectat el nostre armari rack a aquell endoll que quan “Go Home” deixava de funcionar!!!
Vaig trucar al company del NOC, i al Robbie i els hi vaig dir que tema arreglat, i que a més a més habia esbrinat sense voler, perque de tant en tant el sistema de Claremont queia i es reactivava sol!!!
Fuckin’ Joke!!! va dir el del NOC!!! I tant, ja ho podia ben dir… les línies elèctriques depenents del GO-HOME SWITCH són per treballar a l’estació… però quan s’acaven les feines i tothom marxa del site queden desconectades!!!
Vaig penjar una nota al costat d’aquest interruptor dient que “if possible” que no me l’apaguessin fins el dia 3 de Gener sinó el nostre rack perdia l’alimentació elèctrica… i que després de vacances ja informaria a la “main office”…
Bé, vam comprovar que tot ok amb el del NOC, i tothom a acabar el Nadal tranquil, i nosaltres cap a casa a menjar-nos la sopa de pilotilles (típica de Nadal) que teniem apunt (el pollastre amb prunes i sense botifarra i el Champagne els vam deixar l’endemà!)… Vam baixar del high-site anant amb compte de no patinar perque amb tot aixó ja eren gairebé les 22′00 quan vam marxar, i les nostres marques de pujada al gel del caminet mig-asfaltat ja gairabé no es veien de la gelada que estava fotent…
L’endemà vam tornar a pujar al site per veure tot alló amb una mica de claror de dia… feia un vent que et deixava les mans gelades… però les vistes espectaculars valien la pena, el golf que veieu a la foto és el Carlingford Lough i al darrera l’Irish Sea… i el petit poblet és Rostevor (el poble de la piscina…) on segur que hi ha algun club de windsurf!!!
Serà un bon lloc per portar als colegues que vinguin de visita per aquí… està a prop de casa i també si arriva amb cotxe normal… de fet els 4×4 estan prohibits “banned”, a menys clar, que siguis un High-Site Engineer…
December 29th, 2005 at 1:24 pm
Si tú, vaja nadal més mogudet que vam tenir!!
Peró bueno va ser un dia d’aventures i la veritat és que quan vam arribar a d’alt del site encara que era de nit, la vista era impressionant, nosaltres estàvem més alts que els núvols!! i el cel estava tant despejat que es veien amb tota claredat un munt d’estels, el cinturó d’Orió, la Ossa Major i la Menor… i moltes altres que no coneixem… en fí, una nit… inoblidable
January 5th, 2006 at 8:41 pm
Ostres quines coses, sembla molt interessant el currillo per lo que contes. Quina putada q justament caigués el dia de nadal, pero bueno, una batalleta més per explicar