Sergi 192.168.1.Blog

Una de les coses bones de treballar a IBB, és que veig que procuren per la formació tècnica dels seus “engineers”… a més a més de tot el “safety training”, legalment obligatori i que postejaré més endavant…

La setmana passada vam fer el curs CASS WA3 (Certified Alvarion System Specialist WalkAir3000) valid fins Desembre del 2007. Van ser 4 dies amb el Georgem, el professor Romanés d’Alvarion que va per tot el món formant els tècnics dels clients d’Alvarion. I el segon dia de bon matí, ens va fer un “fucking surprise exam”!!!

Els meus profes de l’eupmt poden estar contents, doncs dels quinze tipus que erem dels departaments de High-Sites (Tx..), Installations (Rx…), i NetOps (Network Operations), només tres, un Irlandés, un Britànic, i un Català , vam saber les respostes d’un problema d’aquells que dius… collins… logaritmes i dB de bon matí…

Però jo ja estava conscienciat desde fa dies i anys, que els dB, dBm, dBi, els logaritmes(base10), les freqüències, les radio-freqüències, etc… són una part molt basica, important i extensa de les telecos, tal i com vaig comprovar a les clases de tractament del senyal, transmissió de dades, codificació de dades, etc…
I com es diria didàcticament, al final “van tots agafats de la mà”… per a construir les xarxes de veu i dades… T1 (T-carrier), DS0 (digital signal 0), DS1 (digital signal 1), E1 (E-carrier), PDH/SDH, amb backhaul (disambiguation) cap a internet… etc, etc, etc…

I com que vaig estar molt atent el primer dia, em va anar molt bé per repasar molts conceptes, vaig preguntar a clase com sempre, i el profe era bonet (i tenia un anglés-romanés descodificable al 100%), doncs a l’exam vaig “clavar” dos de les tres preguntes, i a la tercera, entenia el concepte, però per tonto la vaig cagar als càlculs (com sempre em vaig complicar la vida…) i podem dir que vaig fer un 6,6 sobre 10, no està malament, la meva mitjana habitual…

El curset el vam fer al IMI, un centre de formació i conferències que hi ha just al costat de la nostra seu d’IBB, i va ser de dimarts a divendres, però com que divendres era St.Patrick’s day, tots els alumnes ja van avisar al profe que farien “campana”…, o bé vindrien tots “drunk”…

Al continua us explico una mica (bastant) de que va el WA3, la correcció de l’exam, i per a més informació visiteu la web del fabricant…

POST INACABAT, FET FINS CAPITOL 1 DE 7 (continuarà)

(Continua…)

El primer dia en Georgem ens va passar 180 transparències, els 4 primers capítols del manual del curs…

CAPÍTOL1 - DESCRIPCIÓ TÈCNICA: (i física dels equips)

Arquitectura i Aplicacions
Arquitectura en cel·les BS-TS (Base Station i Terminal Station) a 26/28/10.5GHz, amb 1/2/4/6/8 sectors per cel·la, per a usos de Wireless Broadband Access ó Cellular Backhauling (xarxa troncal), on per a cada BS podem tenir fins a 64 TS (usuaris), doncs usa el mètode d’acces ràdio TDMA (Time Division Multiple Access) amb 64 TimeSlots, i trafic TDM (Time Division Multiplexing) ó IP (Internet Protocol) dins el TimeSlot.
Usant un IF-MUX4 (Intermediate Frequencies Multiplexer) es poden usar 4 BS amb només una ODU (OutDoor Unit, antenna), i tenir 64TSx4BS=256 clients al sector.

Mètode d’acces ràdio
El sistema usa FDD (Frequency Division Duplex) per tenir Uplink i Downlink independents, separats 1008MHz al sistema de 26/28GHz, i 350MHz al sistema 10.5GHz.
La bandes usades per al Uplink i el Downlink independentment, els canals, i velocitat resultant, són independentment de la modulació:

112MHz@26GHz i canals de 7MHz =>17Mbps en 16canals
112MHz@26GHz i canals de 14MHz =>34Mbps en 8 canals

224MHz@28GHz i canals de 7MHz => 17Mbps en 32 canals
224MHz@28GHz i canals de 14MHz => 34Mbps en 16canals

133MHz@10.5GHz i canals de 3,5MHz => 8Mbps en 32canals
133MHz@10.5GHz i canals de 7MHz => 17Mbps en 16canals
133MHz@10.5GHz i canals de 14MHz => 34Mbps en 8 canals

Els 34Mbps màxims, es poden repartir fins a 64 TimeSlots.

Freqüència central de resolució:
875KHz@26GHz , 1,75MHz@28GHz , i 875KHz@10.5GHz.

Capaciats i Cobertura segons la modulació:

QAM16-Elavada capacitat i Baixa cobertura (SNR>=22dB)
34Mbps amb 3Km@26/28GHz i 7Km@10.5GHz
Eficiència espectral de 2,5bits/sec/Hz
Cal rebre un mínim -81dBm@14MHz@10.5GHz
Cal rebre un mínim de -77dBm@14MHz@26/28GHz

QPSK-Baixa capacitat i Elevada cobertura (SNR=20dB)
16Mbps amb 5Km@26/28GHz i 12Km@10.5GHz
Eficiència espectral de 1,2bits/sec/Hz
Cal rebre un mínim de -87dBm@14MHz@10.5GHz
Cal rebre un mínim de -83dBm@14MHz@26/28GHz

Commutació QAM16/QPSK configurable per qualitat del senyal, SNR.
Ajustar valors de recepció com s’indica, sino si plou, no funcionarà.
Paràmetre pel factor pluja configurable segons els païssos.
QPSK pot arrivar a 63Km. sense pluja.

Bandes de RF utilitzades (GHz: Uplink <> Downlink)

10.5GHz: 10157,250-10292,875MHz <> 10507,250-10642,875MHz
26GHz ETSI.A: 24549-24661MHz <> 25557-25669MHz
26GHz ETSI.B.C.D.E.F.G.H
28GHz ETSI.A: 27548,5-27772,5 <> 28556,5-28780,5MHz
28GHz ETSI.B.C.D

Capacitats resultants per Portadora/Freqüència, Sector i Cel·la
-Portadora/Freqüència-
Fins a 64 TS per cada portadora/freqüència.
34Mbps de dades utils per freq. (14MHz) @ QAM16
16Mbps de dades utils per freq. (14MHz) @ QPSK
-Sector-
Fins a 4 portadores per sector amb una sola ODU.
Fins a 256 TS per sector.
Fins a 136Mbps de dades utils per sector @QAM16
-Cel·la-
Fins a 2/4/8 sectors per cel·la (amb antena de 180º/90º/45º)
Fins a 8/16/32 portadores/freqüències per cel·la.
Fins a 512/1024/2048 TS per cel·la.
Fins a 272/544Mbps/1,088Gbps dades utils per sector @ QAM16
Fins a 1/4 freqüències reutilitzables (segons polaritat i potències)
-Disponibilitat/Efectivitat-
BER menor de 10(elevat a -9) , 99,995% efectivitat.

10.5GHz: Potències BS/TS , Antenes i Guanys
Standard ETSI EN 301 021
La BS emet 21dBm de potència per portadora.
La BS 90º Polarirzació V. -15dBi.
La BS 90º Polarització H. -15dBi. (mateix model PV-PH)
La BS 60º Polarització V. -18dBi.
La BS 60º Polarització H. -16.5dBi. (diferent model PV-PH)

La TS emet 21dBm (Potència TS controlada per la BS).
La TS 8º Polarització V/H. -25dBi.

26/28GHz: Potències BS/TS , Antenes i Guanys
Standard ETSI EN 301 213 (TM4/2)
La BS emet 15dBm de potència per portadora.
La BS 180º Polarirzació V/H. -15dBi.
La BS 90º Polarització V/H. -15dBi.
La BS 45º Polarització V/H. -18dBi.

La TS emet 15dBm (Potència TS controlada per la BS).
La TS 2,5º Polarització V/H. -35dBi.
La TS 1,2º Polarització V/H. -41dBi.

Tota aquest teoria està molt bé, i et pot deixar una mica descolocat si no has passat per unes clases de senyal o estas una mica posat en aquests temes, i si ni tant sols tens clar que és un dBm o un dBi…

Però el que tenim a la pràctica a les mans és el que veieu a les següents fotos:

La IDU (IndoorUnit) amb un conector pel cable coaxial tipus LCF 12-50 que va fins la ODU (no l’antena), i tres ports per cable UTP, un per “managment” (outband mgm), un per “data” i/o “managment” (inband mgm), i un LCI (Local Craft Interface) via port RS232 amb emulació VT100, es a dir, port per “console-mgm” per a la configuració inicial “from scratch” i per quan es queda penjat i ha d’anar el “high-site engineer” a “resucitar-lo” amb l’Hyperterminal…

L’alimentació elèctrica per a les BS és 48V.dc (5A. max.), per a les TS és de 220v.ac, doncs els clients no acostumen a tenir rectificadors AC->DC. I com no, el corresponent punt de “earth” (terra, 0 volts).

Unes fotos “reals” de l’equip complert que vaig montar a un site…

Aquí teniu la IDU acabada de treure de la caixa, amb els connectors, cables i CD corresponent…

I aquí amb les “llumetes” en marxa quan encara no estava del tot configurat i els de NetOps encara no “el veien”… Està fora de l’armari perque li tenia que fer lloc, però primer volia asegurar-me que funcionava… Generalment s’usa el conector “elbow” (colze) sinó no es podria tancar la porta de l’armari rack.

Aquí tenim l’antena (totalment plana), la ODU i el cable entre ODU i antena. El montatge de les antenes el fan els anomenats riggers, que són la gent que fan treballs especialitzats…

Els riggers porten aparells com aquest “Cable and antenna analyzer” de la casa Anristu, per a provar els cables un cop instal·lats, i dir-nos als tècnics el “cable loss” en funció de la freqüència, un paràmetre que en aquest cas necessiten les BS i TS per recalcular la potència que ha d’entregar la IDU cap a la ODU per emetre a la potència desitjada, en funció de la pèrdua als metres de cable, que també se li han de dir…
En aquest cas va ser de -1,36dB a 800MHz i -1,56dB a 1100MHz.

I aquest és el Sector1-10.5, amb antena de 90º amb polarització vertical que vaig configurar (un parell de setmanes abans del curs), i que mira “clavat” nord de Dublin (a 0º) desde el “site dels mussols”…
Orientar les antenes també te la seva gràcia, necesites punts de referència i un “compass” (no dels de fer circumferències, sinó una brújola)

Bé, doncs per acabar la llarguíssima descripció tècnica que estic fent, només dir que les sortides de dades poden ser variades en funció de les “telecom cards” que porti i en funció del model (1xE1, 4xE1, two 4xE1, 8xE1, i two 8xE1 entre d’altres).
Les configuracions E1 poden ser Framed-NoCRC, Framed-CRC, Framed-CRCextended, ó Unframed.

També està molt bé l’opció de rebundància tant per la IDU com per la ODU, usant un IF-MUX, un E1-Switch, i un Managment-switch, si falla una IDU o una ODU, commuta a la de reserva.

També hi ha configuracions amb MUX i els DE-MUX per quan volem funcionar amb 2 IDU i una ODU (més “canuto” de dades), o dues ODU i una IDU (més cobertura) respectivament, en aquest ultim cas, com que posem dues antenes cal un “power feeder” que dona 48V.dc més per a la segona ODU.

CAPÍTOL2 - SERVEIS: (no acabat, continuarà)

Els serveis són bàsicament dos, IP LAYER-2 i LEASED LINE

IP LAYER-2 vol dir que a la BS i la TS funcionem amb trafic IP-Ethernet, per a serveis IP, i també pensat per a donar servei UMTS basat en IP amb les TS (Terminal Station) i canalitzar-lo desde les TS (fent backhaul) cap a la xarxa troncal IP.

No cal dir que per a tot això funcioni hi ha implementades al sistema les opcions de SLA, MIR, CIR, ToS, CoS, QoS… i altres funcionalitats que ja acabaré d’explicar… però el QoS “bó” no l’implementa el sistema, li ha de venir fet…

LEASED LINES vol dir que “lloguem” ample de banda a un usuari en format E1 (un primari que deiem quan instalavem routers a cals clients, per veu o dades), o bé nx64Kb (un “primari fraccionat”, per a clients petits o que encara no el volen tot).

Apa… ja seguiré, que m’està anant molt bé per repassar i tenir moltes coses linkades, però m’hi estic entretenint molt…

This entry was posted on Saturday, March 25th, 2006 at 10:30 pm and is filed under telecoms-computing. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can skip to the end and leave a response. Pinging is currently not allowed.