Captain Crunch

Durant el viatge a USA vaig fer unes quantes fotos friquis que quan les ensenyo molta gent no entén el significat que tenen per a mi, poc a poc aniré fent posts amb algunes de les fotos i us explicaré el perqué de cada foto, avui començo amb la primera.

Fa més de deu anys anys em van regalar el llibre Approaching Zero de Bryan Clough y Paul Mungo, el títol del llibre en castellà era Los Piratas del Chip (traducció una mica cutre, com casi sempre). Aquest llibre explica històries molt interessants sobre els inicis del phreaking, els primers cucs que es propagaven per xarxes informàtiques, la història del CCC i moltes altres coses de culturilla general del mon underground que ajuden a entendre la mentalitat dels hackers i les inquietuds que ens mouen a indagar i descobrir sistemes que desconeixem, per aprendre el seu funcionament.

És una llàstima, perquè fa 5 o 6 anys li vaig deixar el llibre a algú i no me’l ha tornat i no recordo qui és (si per casualitat estas llegint això i el tens torna-me’l!), però encara recordo moltes de les historietes descrites en el llibre, i una d’elles és la història de John T. Draper, més conegut com a Captain Crunch. El seu nick venia precisament de la marca de cereals que veieu a la foto que em va fer la Laia: Cap’n Crunch.

Fa anys les línies telefòniques utilitzaven el mateix canal de transmissió tant per a la veu com per a la senyalització, així emetent un to de 2600Hz s’aconseguia que l’altre extrem del canal finalitzés la trucada, deixant el canal de comunicació obert per al que havia emès el to. Aquesta marca de cereals regalava un xiulet que correctament modificat podia emetre el to de 2600Hz i que es va popularitzar entre els primers phone phreakers fins que es van construir les Blue Boxes, molt més precises ja que eren capaces de generar el to electrònicament.

Podeu trobar més informació sobre aquest personatge a la seva pàgina personal o a la Wikipedia.